Ramon de España / El Periodico

Més enllà de si és pertinent o no, la presència de Ferran Adrià a la Documenta em fa l'efecte d'un clar signe dels temps que vivim. Temps confusos, de pensament feble (o de cap tipus de pensament) en què la jerarquia dels valors se n'ha anat al carall i tant se val una cosa com una altra. Com és de domini públic, en èpoques d'escassa activitat neuronal, floreixen tota mena de gurus i d'il.luminats. En comptes de llegir Schopenhauer, ens apanyem amb el capsigrany de Paulo Coelho. I en lloc de prestar atenció a plumífers i pensadors, arribem a la conclusió que els que realment molen són els cuiners, els modistes o els perruquers.

En aquest sentit, això del patró d'El Bulli a Kassel no és res més que un altre clau al taüt de la cultura contemporània. I l'únic que ha fet el comissari de la Documenta, Roger Buergel (la foto del qual en aquest diari, dijous passat, en què se'l veia amb la llengua fora, ja denotava una intel- ligència singular) és sumar-se al descontrol general i seguir el camí traçat pels seus mestres.

Entre ells, jo destacaria el senyor Thomas Krens, flamant director del Guggenheim i responsable, entre altres aportacions fonamentals al discurs intel.lectual de la nostra època, de les exposicions dedicades a Giorgio Armani i a les motocicletes Harley Davidson (dues de les més visitades en tota la història d'aquest museu novaiorquès).

Tot i que no em faig mai vestits a mida i no tinc el carnet de motorista, estic convençut que Armani és un sastre sensacional i que a una Harley no hi ha res que li faci ombra. Tampoc tinc el més mínim dubte que Ferran Adrià és un cuiner excel.lent, potser el millor del món. El que ja no m'empasso és que una jaqueta, una moto o una truita de patates (desconstruïda o no) siguin una obra d'art.

Segons el meu amic Carlos Pazos, l'art és una cosa que ens fa companyia al llarg de la vida mentre ens ajudi a suportar-la. Jo hi afegiria que l'art aspira a una certa transcendència. Una característica que, francament, costa de trobar en els sens dubte enginyosos companatges del senyor Adrià, que gaudeix d'una fama global que em sembla una mostra molt preocupant dels temps que corren.